“Quan el riu sona, aigua porta ” o “Quan vegis les barbes de la teva veí tallar, posa les teves a remullar” formen part del refranyer espanyol, però a la vegada, destapen una situació delicada en alguns sectors de l’economia nacional. La situació sembla insostenible, sobretot en aquests mercats en els quals la majoria de companyies tenien una sobrevaloració en borsa molt allunyada de la realitat. Els diferents factors macroeconòmics, juntament amb els anteriorment comentats, han originat una època en la qual escoltar l’expressió “suspensió de pagaments” pot semblar massa comú.

Per altra banda i encara que sembli contradictori, si una empresa rellevant d’un sector es declara en Suspensió de Pagaments, o en el terme correcte a partir de Setembre de 2004, Concurs de Creditors, pot ser un símptoma positiu per a l’economia. En primera instància, molts dels seus creditors, els bancs, es posaran en alerta i al seu torn totes les empreses del sector. Tots aquests moviments darwinians enforteixen a totes les empreses ben gestionades i afebleixen mortalment a totes aquelles que no ho han estat.

Els avantatges que es deriven d’aquesta situació són que el mercat està actuant i regulant a aquest tipus d’empreses. La seva falta de liquidesa per a afrontar tots aquells deutes pendents amb més d’un creditor, seran objecte de concurs perquè, durant aquesta etapa temporal, l’acord entre empreses i creditors, mitjançant un ens jurídic, augmenti la flexibilitat i el temps per a afrontar els seus deutes.

Per altra banda, pot ocórrer que l’empresa no pugui plantar cara a aquesta situació temporal i es vegi irremeiablement en fallida, procedint a la seva liquidació. Els actius de l’empresa poden vendre’s a altres més forts, juntament amb algunes línies de negoci amb previsions de salvació. Una altra de les accions col·laterals és l’atur de tot el personal pertanyent a l’empresa trencada, amb una situació bastant dificultosa.

Encara així, una situació de suspensió de pagaments demostra que no es tracta d’un mercat intervingut ni estàtic. Pel que el propi mercat regula a totes les empreses, mantenint a les poderoses i enfonsant a les febles. Aquestes, tenen totes les mateixes característiques, relacionades amb el mal finançament o gestió, fins i tot les quals creuen que ignorant el mercat es pot sobreviure a ell. La postura en el govern en aquests casos ha de ser totalment aliena, ja que qualsevol mesura intervencionista seria contraproduent al anar en contra del mercat.