El director Financer presentarà els resultats anuals davant tota la companyia. Un auditori amb un miler de treballadors de la pròpia empresa, juntament amb una desena de periodistes es disposen a escoltar les millors xifres en molts anys, generant importants beneficis per l’organització. Un cop començada l’exposició, la veu dubitativa de l’orador genera dubtes en el públic assistent, al seu torn, la monòtona entonació i la lectura de percentatges disminueix clarament l’atenció de l’auditori.
Sent el principal artífex de la consecució d’aquestes xifres, el directiu dilapida part del crèdit de les pròpies amb una exposició pública molt llunyana a la seva professionalitat i experiència en les finances. Encara que a priori l’oratòria i els fluxos de caixa no tinguin molts elements en comú, hauria d’existir una sinèrgia interdepartamental per generar beneficis a ambdues parts.
Diferents universitats comencen a implantar tècniques per millorar l’oratòria en els seus alumnes. S’inculca una metodologia per aprendre a parlar en públic i sobretot saber transmetre correctament el missatge mitjançant paraules i gestos. En el món empresarial, saber comunicar un missatge correctament a una audiència o vendre un projecte, idea o producte, per exemple, s’ha convertit en un aspecte transcendental.
A nivells de comunicació interna, en diverses ocasions el missatge a transmetre pot tenir diferents lectures o interpretacions. Una bona explicació oral i gestual reforçarà l’objectiu del missatge. Tot això hauria de ser entrenat prèviament per aconseguir abatre a la por escènic, principal problemàtica de llocs intermedis i directius a l’hora de parlar en públic.
Aquesta problemàtica té com a origen el temor a la equivocació, al ridícul o a la inseguretat en l’execució del propi discurs. Totes elles, per norma general, responen també a la poca habituació que els professionals tenen a parlar en públic, a més de la poca oferta existent en la preparació formativa d’això.
No només es tracta de limitar-se a llegir una diapositiva o comentar les dades d’un gràfic de vendes, sinó que, a la correcta formació en aquest camp hauria de permetre al professional transmetre fidelment les seves idees sobre la diapositiva, dominar els temps entre fases de l’exposició de gràfics i xifres deixant espai per preguntes o dubtes, generant interès en aquelles parts més desenvolupades, etc.
La captació d’experts professionals que a més dominin l’oratòria genera complicacions per a pimes, ja que en ser molt demandats, les grans corporacions aposten fortament per aquest tipus de professionals. D’altra banda, la solució sembla estar en la formació interna per desenvolupar als propis directius en aquestes tècniques. La pràctica en aquests casos serà més d’un 80% del total dels cursos, per arribar així a poder dominar la situació.