Un model de negoci basat en la Llarga Cua (o Long Tail) és aquell que s’enfronta als principis de Pareto amb la seva teoria del 20/80%. La  situació econòmica i empresarial en la qual es tindrà, ha canviat evolucionat radicalment, encara que el concepte s’ha anat adaptant fins als nostres temps. Per aquest motiu, el model de la Long Tail recull tots aquells elements necessaris per fer front a l’anterior principi.

Davant d’un mercat totalment competitiu, mantenir una organització en pocs clients fidelitzat suposa un elevat risc que només poques empreses mantenen. Les bases dels nous models se sustenten amb les noves tecnologies, atraient petits nínxols de mercat que en total formen un gran volum de clients.

Podem trobar altres exemples en l’aplicació d’aquest nou model de negoci, orientada al client com hem vist, però també en la inversió publicitària o en la venda de productes, per exemple.

A la publicitat també existeix la possibilitat d’aplicar la Long Tail. Per exemple, una empresa més tradicional escollirien per escollir dues o tres grans cadenes generalistes per anunciar, generant amb això una elevada i estandarditzada audiència. D’altra banda, si a més d’això es centra en una tècnica comunicativa a molt menor escala i més repetitiva, estaria transmetent el missatge a públics que a priori escapen del target, però que podrien estar interessats en l’objecte de l’anunci. D’aquesta manera, es estarien donant resposta a tot tipus de segments, interessos i nínxols de mercat sustentats per canals i mitjans minoritaris, que sumats entre si podrien arribar a igualar o superar les audiències dels canale4s de TV generalistes.

D’altra banda, també es pot exemplificada amb la venda de productes. La manera tradicional de fer negoci, anteriorment, estava basada en la venda d’un gran producte / servei d’èxit, “estrelles” en una matriu Boston Consulting Group. Amb aquests, es generaven grans marges i quotes de mercat que van forjar grans imperis empresarials. El handicap a superar per les empreses eren els costos que es generaven per comercialitzar i distribuir una quantitat elevada d’altres productes i serveis que, per una part generaven pocs ingressos en comparació amb les seves “estrelles”, però que per altra banda incrementen la satisfacció de els consumidors.

Els grans partidaris d’aplicar aquesta variació al model de negoci, recomanen posseir una “cap” amb pocs productes / clients molt rellevants per a l’organització, per tal d’atraure més interès i eines a conèixer o explorar tot el gruix que forma la “llarga cua” , Ja sigui amb diversitat en l’oferta o ampliant possibles nous usuaris. Internet ha fomentat l’evolució d’aquest model de negoci, sobretot en els camps de la distribució, reduint dràsticament els costos d’emmagatzematge.