Segons el reconegut economista Xavier Sala i Martí, existeixen sis factors clau que podrien resumir l’actual crisi econòmica global. La importància de cada un d’aquests factors és, que per si sols, poden crear un elevat desajust econòmic mundial, originant una forta crisi. Realitzant un símil amb una tempesta climàtica amb diferents indicadors que empitjoren el clima, si tots aquests factors es donen simultàniament, la situació objectiva és realment delicada per a qualsevol estament, sector o societat. La globalització en aquest cas, fomenta una reacció en cadena entre les diferents economies locals, desencadenant un profund efecte en cadena de difícil solució.

La crisi financera d’origen nord-americà, denominada “subprime”.
Amb origen en les hipoteques concedides a persones denominades ninja (no incomes, no jobs or assets), els bancs i entitats de crèdit van intuir una oportunitat de mercat cap a aquest tipus de clients. Els riscos eren molt elevats, ja que òbviament eren persones amb una situació econòmica personal molt desfavorable. Davant d’aquests riscos, aquests bancs van dotar de seguretat a aquestes perilloses hipoteques, mitjançant paquets financers posats a disposició del lliure mercat financer. Tots ells van ser comercialitzats per entitats de tot el món, comprant i venent paquets de deute amb elevats increments de valor financer que, com es va descobrir posteriorment, posseïen un valor real molt menor. Aquesta situació va fer que els bancs desconfiessin dels seus homònims per deixar-se diners, pel que al seu torn els usuaris dels bancs veien retallat el seu finançament. En aquest últim pas, va ser la representació de com afecta una crisi financera a l’economia real.

Els preus de l’habitatge als Estats Units.
Aquest factor ve derivat de l’anterior, condicionat per un col•lapse del mercat immobiliari. La caiguda del preu dels habitatges va fer que en moltes ocasions, els deutes contrets per poder pagar-les fossin molt superiors al seu valor de mercat. Pel que, al no tenir una demanda que absorbís els esmentats béns i, al seu torn, una oferta desmesurada per afrontar els esmentats deutes, els preus de mercat continuessin baixant sense fre.

El preu del petroli i la seva elevada influència mundial.
Aquest factor ja va ser el desencadenant d’una de les recessions més dures del segle XX. En l’actualitat, la dependència no és tan remarcable, encara que continua sent un indicador econòmic que condiciona a indústries i serveis. La fortalesa dels països productors i el seu intervencionisme a la producció, modifica el preu cap als seus propis interessos, condicionats també per la creixent demanda exponencial dels dos països més poblats del món, la Xina i l’Índia.

El poder de l’Euro.
La fortalesa en comparació al Dòlar, fa que els productes europeus siguin considerats cars per la resta del món, i com a conseqüència, les exportacions caiguin en picat. Aquesta situació redueix el mercat europeu considerablement, amb la qual cosa resta poder competitiu abans altres potències mundials.

La possible devaluació del Dòlar Americà.
A conseqüència de l’anterior punt, si el Dòlar es debilita en davant l’Euro, totes aquelles economies que històricament han disposat d’elevades quantitats de diners invertits en dòlars, podrien voler canviar-los per no sofrir pèrdues. Aquesta situació podria crear un col•lapse de la esmentada moneda, creant un sinistre financer molt perjudicial.

La situació geopolítica.
Per finalitzar, una situació geopolítica inestable, no fa més que crear incerteses a tots aquells mercats relacionats. Lamentablement, els conflictes bèl•lics o els atemptats són condicionants a tenir en compte.

Com anteriorment s’ha comentat, cada un d’aquests factors ja crea una situació d’incertesa molt elevada. Si la situació es combina, clarament es pot entrar en una etapa molt perillosa per a tota l’economia mundial.

Font: Xavier Sala i Martí, La Vanguardia ENE 08