La paleta de colors entre els seus extrems és immensament gran, ja que és molt complicat definir les situacions quan es creu que són completament blanques o negres. Aquesta situació es pot traslladar a l’actual situació econòmica. Una gran part de la població podria assegurar que tots els negocis sofreixen un greu descens en les seves vendes, un extrem molt pessimista. Encara que no és del tot cert ja que existeixen productes, gammes i marques que aprofiten aquest canvi de rumb dels vents econòmics per redirigir les seves forces comercials i obtenir un valuós benefici.

Un dels casos més comentat és sens dubte el lipstick efect (l’efecte pintallavis). Aquest curiós fenomen va ser descobert en la companyia de cosmètics Estée Lauder, quan van observar el increment de vendes dels pintallavis vermells en les crisis anteriors. Aquest augment de la demanda correspon a diferents elements, que en el seu conjunt, tracen uns motius de compra perfectament clars.

Per una part, el target és precís, sent bàsicament les dones les que controlen aquest tipus de compres. El impuls de compra també és concret, ja que en èpoques de reducció de consum, un petit luxe com és el pintallavis, i més concretament el de color vermell, plena a les consumidores d’una satisfacció elevada. El seu ús i consum es pot racionalitzar en diferents dosis, augmentant així el llindar temporal de satisfacció. Un altre dels factors que potencien aquest tipus de compres són els relacionats amb el benestar personal i la seva projecció en la societat. Aquest últim factor, relacionat amb l’afany de fer-se veure, també té relació en altres articles de luxe, com|com a assistències a operes, teatres.

Aquests petits capricis, són compensats amb grans sacrificis a molts altres productes, considerats alguns de primera necessitat. Encara que les inversions en fabricació, distribució i comunicació es redueixin considerablement, les vendes volen seguir una tendència pròpia.

Font: Cinc Dies, Llibertat Digital, El Periódico de Catalunya, New York Times.