QUIN TEMPS FA A L’OFICINA, ASSOLELLAT O BORRASCA?
Quan el mercat està inactiu o ha perdut força, quan sentim que els beneficis comencen a caure, reclamem als nostres comercials i treballadors que s’impliquin més i donin el 200% de cadascun per a sortir el menys magolats possibles d’aquesta situació.
En els últims mesos, hem escoltat en televisió, llegit en premsa o parlat amb treballadors als quals la seva empresa ha reduït la plantilla i fins i tot, congelat els salaris. Davant notícies d’aquest calibre, la desmotivació està assegurada. Llegir més

Una empresa no pot encendre, per si sola, la màquina del mercat i estimular-lo perquè aquest li produeixi beneficis, però si que pot motivar als seus treballadors amb la finalitat d’unificar esforços i furgar fins a trobar una escletxa de llum en el mercat. Tot això es pot fer sense necessitat de recórrer al vessant econòmic i treballant en un plànol més general, anomenat clima laboral.

Fer més humana i propera la Direcció de l’empresa als treballadors de base pot ser un dels recursos més efectius i de menys cost econòmic. Hi ha qui poden considerar aquest fet com una pèrdua de temps, altres poden considerar-lo com teràpia psicològica que pot arribar a reforçar els llaços empresarials i transmetre la idea que tots estem en el mateix vaixell.

La comunicació és la clau d’un treball eficaç i productiu per això hem de comunicar, i ara més que mai, les estratègies que vol seguir l’empresa. Una sola veu ha de guiar a l’equip i és que hem d’evitar costi el que costi els xiu-xius, ja que són els causants de fins a un 50% de la pèrdua de productivitat dins les empreses.

Permetre les bones relacions i analitzar els sociogrames empresarials, és a dir, observar les diferents relacions que s’estableixen en l’empresa i promoure el seu bon enteniment. Una manera de promoure l’acord entre els diferents subgrups és determinar quins són els seus líders i organitzar un treball en equip entre ells. Aquesta acció, per simple que sembli, aportarà tants beneficis a l’empresa com motivació als treballadors.

Aquestes són algunes de les accions sense cost afegit, que permeten a les empreses ser més eficients en la seva recerca cap a la productivitat. Un clima laboral còmode, simple i transparent permet al treballador donar el 200% de la seva capacitat productiva independentment de la situació del mercat.

Font: elmundo.es

LA YNGUA ES TRNSFRMA
Qui imagina escriure una carta formal sol•licitant treball amb la paraula curro entre les seves línies o designar a algú com tipejo sense qualificar aquest adjectiu de vulgar? El llenguatge evoluciona, la Real Acadèmia de la llengua Espanyola canvia, es modernitza i accepta noves paraules, però fins a quin punt aquests nous conceptes enriqueixen la llengua? Llegir més

Des dels seus orígens, el llenguatge ha estat vehicle de propaganda, divulgació d’informació i sobretot comunicació. L’evolució de la llengua espanyola va adquirir la seva lluentor en el segle XVI, amb l’aparició de grans literats i posteriorment van ser les generacions del ‘98 i la del ‘27, entre unes altres, qui van enriquir les diferents llengües oficials en el país. Però l’aparició de nous sistemes de comunicació, com els mòbils o internet, han provocat l’entrada i divulgació de nous termes i sobretot noves formes d’escriptura.

Ns veiem aqta nit, o Arrvo tard al trbll, són alguns exemples d’aquest nou llenguatge. Segons diferents estudis, no ipmotra l’odrre en el qual les llteers etsan ersciets, la uicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i la utlima lltera esitugin ecsrites en la psiocio cocrrtea. La rstea poden estar ttaolment malmaent i enacra pordas llgeir-ho snese pobrleems. Axiò és pquere no llgeim cada lltera per si meaitxa preo la paaurla és un tot.

Els nostres ulls i la nostra ment estan acostumats a entendre missatges sense necessitat que totes les lletres estiguin escrites o estiguin en l’ordre correcte.

Però, quines conseqüències poden derivar-se? L’evolució de l’escriptura és un fet que no pot evitar-se però tampoc obviar-se. La utilització del llenguatge sms en publicitat hauria de ser tractat amb precaució ja que alguns d’aquests missatges van dirigits a un públic massa jove que podria confondre la realitat ortogràfica amb l’ortografia publicitària. Claims com, wow ke classe, Dibertido, Qé pasta o que una empresa de telefonia te able, poden arribar a marcar el futur i les bases del llenguatge a mitjan/curt termini.

AUGMENTA LA DEMANDA!
La paleta de colors entre els seus extrems és immensament gran, ja que és molt complicat definir les situacions quan es creu que són completament blanques o negres. Aquesta situació es pot traslladar a l’actual situació econòmica. Una gran part de la població podria assegurar que tots els negocis sofreixen un greu descens en les seves vendes, un extrem molt pessimista. Encara que no és del tot cert ja que existeixen productes, gammes i marques que aprofiten aquest canvi de rumb dels vents econòmics per redirigir les seves forces comercials i obtenir un valuós benefici… Llegir més

Un dels casos més comentat és sens dubte el lipstick efect (l’efecte pintallavis). Aquest curiós fenomen va ser descobert en la companyia de cosmètics Estée Lauder, quan van observar el increment de vendes dels pintallavis vermells en les crisis anteriors. Aquest augment de la demanda correspon a diferents elements, que en el seu conjunt, tracen uns motius de compra perfectament clars.

Per una part, el target és precís, sent bàsicament les dones les que controlen aquest tipus de compres. El impuls de compra també és concret, ja que en èpoques de reducció de consum, un petit luxe com és el pintallavis, i més concretament el de color vermell, plena a les consumidores d’una satisfacció elevada. El seu ús i consum es pot racionalitzar en diferents dosis, augmentant així el llindar temporal de satisfacció. Un altre dels factors que potencien aquest tipus de compres són els relacionats amb el benestar personal i la seva projecció en la societat. Aquest últim factor, relacionat amb l’afany de fer-se veure, també té relació en altres articles de luxe, com|com a assistències a operes, teatres.

Aquests petits capricis, són compensats amb grans sacrificis a molts altres productes, considerats alguns de primera necessitat. Encara que les inversions en fabricació, distribució i comunicació es redueixin considerablement, les vendes volen seguir una tendència pròpia.

Font: Cinc Dies, Llibertat Digital, El Periódico de Catalunya, New York Times.

CAPTACIÓ DE CLIENTS EN ÈPOQUES POC FAVORABLES
En l’àmbit empresarial, no hi ha fórmules màgiques, ni boles de vidre ni de bon tros cartes del futur, per poder endevinar els esdeveniments per venir. Davant de l’actual situació adversa, la presa de decisions per part dels nivells directius poden tenir unes conseqüències, encara més vitals, per al futur pròxim de l’organització. A més de la situació real de les economies locals i els mercats financers, s’està formant una tendència pessimista sobre les conseqüències de la mateixa, afectant les actituds de treballadors i directius en la maneres d’afrontar-la… Llegir més

PUBLICITAT DE CARRER
Es tracta d’una de les opcions publicitàries amb més marge per a la innovació en la recerca de l’atracció visual dels públics. Mitjançant les variables de Màrqueting, la dificultat rau en la segmentació del públic objectiu, ja que segons diferents zones d’una mateixa ciutat i fins i tot l’horari en el qual la publicitat està exposada condiciona la delimitació del target. Per contra, les possibilitats d’atreure l’atenció dels vianants és molt elevada. Llegir més

LA TEMPESTA PERFECTA
Segons el reconegut economista Xavier Sala i Martí, existeixen sis factors clau que podrien resumir l’actual crisi econòmica global. La importància de cada un d’aquests factors és, que per si sols, poden crear un elevat desajust econòmic mundial, originant una forta crisi. Realitzant un símil amb una tempesta climàtica amb diferents indicadors que empitjoren el clima, si tots aquests factors es donen simultàniament, la situació objectiva és realment delicada per a qualsevol estament, sector o societat… Llegir més

ACCIONS BELOW/ABOVE THE LINE
Aquesta expressió defineix dos tipus d’accions de Màrqueting, lligades amb la comunicació. Per una part, Above the line correspon a aquelles accions relacionades amb els mitjans tradicionals, com la televisió, a la premsa, a la ràdio, al cinema, publicitat exterior, etc. Per l’altra part, les accions Below the line són aquelles orientades a la comunicació no convencional, com el màrqueting… Llegir més

QUI ÉS QUI?

FRANCISCO R. KLEIBER ES CONVERTEIX EN EL NOU DIRECTOR DE MÀRQUETING DE LA XARXA SOCIAL XING A ESPANYA
Malagueny de 32 anys, Francisco R. Kleiber és el director de Màrqueting per a Espanya de la xarxa social professional XING. La plataforma de networking per Internet, líder a Europa i també a Espanya, va obrir les seves oficines a Barcelona el passat mes de març a fi de donar un servei de qualitat, adaptat a les necessitats locals, a la comunitat espanyola. Francisco R. Kleiber és Màster en Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial per ESIC i ha desenvolupat la seva trajectòria professional en l’àmbit d’Internet i les noves tecnologies… Llegir més

Diferents experts de múltiples camps, fomenten una sèrie de mesures per a pal•liar l’efecte negatiu de l’anomenada crisi financera. Totes elles tenen una única visió i argument perquè els negocis superin aquesta situació temporal. Encara que moltes organitzacions es decanten per la reducció de la plantilla o la reducció del preu de venda, per exemple, són només accions orientades al resultat a curt termini. Aquesta situació pot generar una futura problemàtica amb elements més greus que els actuals. D’altra banda, accions orientades a mig o llarg termini, habitualment generaran una dinàmica positiva que reforçarà a l’organització. Per exemple, té molta més coherència negociar tres vegades en un any el contracte amb un proveïdor que al contrari negociar una sola vegada l’acomiadament dels propis treballadors.

Erròniament, existeixen empreses que prescindeixen d’eines clau per a l’organització, com el màrqueting o la captació de nous clients. A conseqüència d’això, es crearia un cercle viciat amb conseqüències negatives molt perjudicials per a l’organització. “A falta de nous clients, es generen menys ingressos, al seu torn es destina menys pressuposat a això per la qual cosa la inversió en la captació cau en picat, el que es tradueix en menys clients nous…etc.” un bucle en el qual es troben moltes empreses.

Precisament en aquestes èpoques s’aguditzen els sentits més relacionats amb la supervivència en les empreses. Prova d’això són les investigacions de nous nínxols de mercat encara sense un líder aparent, amb molts nous clients i oportunitats per a fer negoci. Aquestes noves porcions de mercat, sorgides per la inestable situació financera, podrien generar elevats fluxos en les comptes de clients de qualsevol organització. D’altra banda, es deriven múltiples accions de màrqueting en col•laboració amb el departament comercial per a oferir els productes i serveis de l’empresa cap a clients, tant els existents com els potencials.

Altres tècniques per reforçar el flux de clients tenen relació amb diferents campanyes de comunicació, ja sigui corporatives o amb ofertes de productes/serveis. Utilitzar elements que reforcin la confiança, fomentin la fidelització o ofereixin descomptes en forma de promocions o packs integrals, ajudarien a crear una tendència positiva en les futures relacions comercials. També s’utilitzen accions de màrqueting directe, o de RRPP amb públics objectius, per exemple. En altres casos, amb accions de comunicació interna transparent, de manera que reforcin la motivació interna i apliquin totes aquelles sinergies positives cap a l’organització.

Font: PuroMarketing.com

Les ciutats i els seus ens reguladors tenen una difícil tasca per a la gestió òptima de la publicitat exterior, sense arribar a menysprear els elevats contractes per l’explotació dels esmentats espais. En algunes d’elles, s’han arribat a produir situacions límit, sempre per mantenir una imatge de la ciutat políticament correcta. Per exemple, a la capital francesa, qualsevol publicitat superior als vuit metres quadrats està completament prohibida, com ho està també la publicitat lluminosa sobre tots aquells edificis típics del segle XIX.

A d’altres grans ciutats, al contrari, utilitzen les seves zones més emblemàtiques per explotar d’una manera voraç qualsevol benefici publicitari, augmentat a més per situar-se geogràficament en llocs privilegiats. El cas més famós correspon a la confluència de l’Avinguda Broadway amb la Setèna Avinguda, cantonada coneguda com el Time’s Square, centre publicitari representatiu del consumisme situat a Nova York. En un reduït espai, es podrien arribar a ajuntar cents de missatges publicitaris, encara que no suposaria un desavantatge en aquest cas, ja que la repercussió que suposa aparèixer en aquesta situació és elevadíssima.

Aquest model publicitari fa replantejar les ordenances sobre la regulació publicitària exterior, sobretot la que inclou elements lluminosos, perquè en certa manera es redueixin aquest tipus de pol•lucions visuals de l’entorn propi. Al seu torn, les evolucions en tecnologia digital i en les seves aplicacions a aquest tipus de publicitat, ha obert una porta a noves fórmules de missatges en moviment, amb múltiples colors o fins i tot amb veu, exemples ja assentats a les grans capitals asiàtiques.

Les diferències culturals entre aquestes societats marquen el ritme de vida i les seves pròpies característiques, diferenciant el possible target segons la ciutat en la que es vulgui publicitar. Encara que aquesta tingui el mateix objectiu, en algunes d’elles se’l considerarà com una intrusió que obstaculitza la visió d’un entorn històric. Però al seu torn, també existiran ciutats que sense aquesta pol•lució visual, perdrien tot l’encant adquirit gràcies a ella.

La crisi financera d’origen nord-americà, denominada “subprime”.
Amb origen en les hipoteques concedides a persones denominades ninja (no incomes, no jobs or assets), els bancs i entitats de crèdit van intuir una oportunitat de mercat cap a aquest tipus de clients. Els riscos eren molt elevats, ja que òbviament eren persones amb una situació econòmica personal molt desfavorable. Davant d’aquests riscos, aquests bancs van dotar de seguretat a aquestes perilloses hipoteques, mitjançant paquets financers posats a disposició del lliure mercat financer. Tots ells van ser comercialitzats per entitats de tot el món, comprant i venent paquets de deute amb elevats increments de valor financer que, com es va descobrir posteriorment, posseïen un valor real molt menor. Aquesta situació va fer que els bancs desconfiessin dels seus homònims per deixar-se diners, pel que al seu torn els usuaris dels bancs veien retallat el seu finançament. En aquest últim pas, va ser la representació de com afecta una crisi financera a l’economia real.

Els preus de l’habitatge als Estats Units.
Aquest factor ve derivat de l’anterior, condicionat per un col•lapse del mercat immobiliari. La caiguda del preu dels habitatges va fer que en moltes ocasions, els deutes contrets per poder pagar-les fossin molt superiors al seu valor de mercat. Pel que, al no tenir una demanda que absorbís els esmentats béns i, al seu torn, una oferta desmesurada per afrontar els esmentats deutes, els preus de mercat continuessin baixant sense fre.

El preu del petroli i la seva elevada influència mundial.
Aquest factor ja va ser el desencadenant d’una de les recessions més dures del segle XX. En l’actualitat, la dependència no és tan remarcable, encara que continua sent un indicador econòmic que condiciona a indústries i serveis. La fortalesa dels països productors i el seu intervencionisme a la producció, modifica el preu cap als seus propis interessos, condicionats també per la creixent demanda exponencial dels dos països més poblats del món, la Xina i l’Índia.

El poder de l’Euro.
La fortalesa en comparació al Dòlar, fa que els productes europeus siguin considerats cars per la resta del món, i com a conseqüència, les exportacions caiguin en picat. Aquesta situació redueix el mercat europeu considerablement, amb la qual cosa resta poder competitiu abans altres potències mundials.

La possible devaluació del Dòlar Americà.
A conseqüència de l’anterior punt, si el Dòlar es debilita en davant l’Euro, totes aquelles economies que històricament han disposat d’elevades quantitats de diners invertits en dòlars, podrien voler canviar-los per no sofrir pèrdues. Aquesta situació podria crear un col•lapse de la esmentada moneda, creant un sinistre financer molt perjudicial.

La situació geopolítica.
Per finalitzar, una situació geopolítica inestable, no fa més que crear incerteses a tots aquells mercats relacionats. Lamentablement, els conflictes bèl•lics o els atemptats són condicionants a tenir en compte.

Com anteriorment s’ha comentat, cada un d’aquests factors ja crea una situació d’incertesa molt elevada. Si la situació es combina, clarament es pot entrar en una etapa molt perillosa per a tota l’economia mundial.

Font: Xavier Sala i Martí, La Vanguardia ENE 08